Vitòria-Gasteiz, 18/09/2023

L’estratègia basca d’educació per a la transformació social, (H)ABIAN 2030, estrena web nou: http://www.habian-2030.eus. S’hi recull tota la informació relacionada amb l’estratègia, com també accions educatives per a la transformació social i material pedagògic elaborat per les entitats que en formen part. A més, també facilita a les entitats que s’hi vulguin adherir la documentació i la informació necessàries per fer-ho.

El 2017, diverses institucions públiques basques, ONGD, organitzacions i moviments socials i centres educatius d’Euskadi es van comprometre a portar a terme iniciatives educatives que ajudessin a construir una societat basada en els drets humans i la igualtat, amb vincles a Euskadi i altres territoris.

Actualment, són 18 les entitats que formen part d’(H)ABIAN 2030, i al llarg d’aquests sis anys han fet festivals de cinema, jornades, exposicions, tallers, guies i manuals o accions de comunicació en l’àmbit educatiu formal i no formal, que es poden conèixer a través d’http://www.habian-2030.eus.

A més del compromís de portar a terme accions educatives que acompanyin persones i col·lectius a transformar les societats, amb l’estratègia es vol impulsar l’aprenentatge continu i mostrar la interdependència entre el que passa al nostre entorn i el que passa en altres llocs llunyans, però amb els quals compartim desafiaments similars.

Com sumar-se a l’estratègia
Per adscriure’s a (H)ABIAN 2030, les entitats han d’enviar un document signat en què subscriuen els vuit compromisos que preveu l’estratègia: impulsar una educació per a la transformació social; promoure pedagogies crítiques, participatives i socioafectives; incorporar l’enfocament de drets com a element clau en les propostes pedagògiques; fomentar la interdependència i la connexió entre diferents realitats; assumir la corresponsabilitat de construir a l’estratègia; promoure l’aprenentatge continu; compartir les experiències i els aprenentatges per millorar, i participar en les comissions de seguiment i avaluació.

Al web nou hi ha un apartat des d’on descarregar-se el document i indicacions per adherir-s’hi.

El Geoparc de la Costa Basca va presentar una ponència el tema principal de la qual va ser l’estratègia de participació anomenada Geoparkezaleak, és a dir, la participació d’entitats com ara les empreses d’àmbit turístic dels municipis de Deba, Mutriku i Zumaia que han acreditat estar immerses en processos de qualitat i millora contínua, juntament amb altres entitats com les Geoeskolak, associacions culturals, associacions esportives i fins i tot les empreses industrials que col·laboren amb Geoparkea.

El Geoparc de la Costa Basca participa en la X Conferència Internacional de Geoparcs Mundials de la UNESCO – Geoparkea – Flysch & Karst experience

El 2 d’octubre el lehendakari Urkullu ha presentat a Euskadi l’Aliança Basca per assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). El lehendakari ha emfatitzat la importància del conjunt d’accions que componen el «triple pas», que inclou la creació de l’Agenda Basca basada en els objectius de desenvolupament sostenible, la declaració «Per a un Contracte Social Agenda 2030 Euskadi» i la Guia per implementar l’Agenda 2030 en empreses i organitzacions. Per a la integració dels ODS a Euskadi han emanat del Fòrum Agenda 2030 Euskadi diverses eines per a la implementació correcta.

Urkullu ha recalcat que l’Agenda 2030 és necessària per aconseguir el canvi en la societat. És possible fer front a les adversitats i als grans desafiaments del món actual mitjançant la col·laboració global i local. Així mateix, s’ha donat a conèixer la declaració «Per a un Contracte Social Agenda 2030 Euskadi», que inclou més de 50 actors socials i conté cinc compromisos:

  • El reforçament de les col·laboracions entre les organitzacions socials
  • La implementació dels ODS en la gestió i el funcionament intern d’empreses i organitzacions
  • La divulgació i la promoció de l’Agenda 2030
    • impulsar la participació i la implicació ciutadana
  • La impulsió dels principis de solidaritat i sostenibilitat
  • La modelització de l’experiència basca i l’afavoriment de l’intercanvi en l’àmbit internacional.

També s’ha presentat una Guia per desenvolupar l’Agenda 2030 en empreses i organitzacions, en què s’ofereix a les entitats la possibilitat d’incorporar els ODS en tres etapes potencials:

  • etapa d’aproximació
  • etapa d’inici
  • etapa de més compromís

Es busca el compromís de les empreses per solidaritat, responsabilitat, intel·ligència i interès propi, ja que cada vegada més es necessitaran models de gestió responsable i sostenible i solidaris. A més, la iniciativa s’ha portat a terme gràcies també a la col·laboració amb Guneak del Fòrum Agenda 2030 Euskadi.

Per segon any consecutiu, els projectes educatius més innovadors sobre els ODS de 22 països iberoamericans poden participar en aquest guardó. El termini està obert fins al 5 d’octubre d’enguany.

L’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (OEI) i el Ministeri d’Educació i Formació Professional d’Espanya han llançat avui la segona edició del premi Innovació i ODS als centres educatius.

El guardó busca reconèixer la implicació dels centres educatius de tot Iberoamèrica en la conscienciació i la difusió dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 dins les aules de manera innovadora.

Hi poden participar centres educatius d’Andorra, l’Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, El Salvador, l’Equador, Espanya, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, el Panamà, el Paraguai, el Perú, Portugal, la República Dominicana i l’Uruguai.

La convocatòria està oberta fins al 5 d’octubre vinent per als centres educatius dels nivells d’infantil, primària, secundària, batxillerat, educació tecnicoprofessional i educació de persones joves i adultes, com també per als que treballen la modalitat d’educació especial, amb projectes que s’hagin executat entre l’1 de gener de 2022 i el 31 d’agost de 2023.

El guardó reconeixerà tres institucions educatives que destaquin per la pertinència i la innovació, com també per la implicació de la comunitat educativa i la sostenibilitat en el temps, entre altres criteris. La millor iniciativa rebrà un reconeixement de 10 mil euros, mentre que les altres dues finalistes obtindran un premi de 5 mil euros, que podran fer servir per donar continuïtat o enfortir el projecte educatiu. Les sol·licituds es poden presentar a través d’aquest formulari.

Experts en la matèria i especialistes de les institucions convocants formaran la comissió del jurat, que seleccionarà els guanyadors abans del 30 d’octubre. Els projectes guanyadors seran convidats a participar en un esdeveniment de repartiment de premis que es durà a terme a finals d’enguany i tindran la possibilitat de participar el 2024 en el II Seminari Iberoamericà d’Innovació i Recerca Educativa, promogut per la Xarxa Iberoamericana d’Innovació i Recerca Educativa, creada per l’OEI i el Ministeri d’Educació i Formació Professional l’any passat.

El dimarts 4 de juliol es va portar a terme la I Trobada Plenària del Movimiento 4.7 a l’espai Ecooo de Madrid. Més de 19 entitats s’hi van reunir per treballar juntes en el seguiment de la meta 4.7 dels ODS en l’agenda pública i, d’aquesta manera, posar en valor la importància de l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global.

El Movimiento 4.7, que ha disposat des de l’inici del suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), s’impulsa des del consorci format per Alboan, Entreculturas, Intered i ONGAWA. Es va encarregar de coordinar i facilitar la jornada l’equip tècnic d’aquestes organitzacions, que també hi van participar com a entitats que formen part del Movimiento 4.7.

Es va convocar a l’esdeveniment les persones i les entitats adherides, que van sumar més de la meitat de les organitzacions que actualment formen part del Movimiento 4.7, com també altres entitats col·laboradores o interessades en la feina que es fa. Entre aquestes, destaquem la presència de la Xarxa d’Educadors i Educadores per a la Ciutadania Global, la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament i Coordinadora d’ONGD de Navarra, Ashoka, ASPA, Design for Change, EGIBIDE, FAD Juventud, FISC ONGD, Kubbo, Asociación Madre Coraje, Fundación Mainel, Onay i UN Etxea. També hi va participar el món acadèmic de la mà de la Universitat Camilo José Cela i la Universitat de Sevilla.

En concret, l’objectiu de la sessió va ser reflexionar i compartir la feina feta fins ara i establir les línies d’acció principals per al futur més pròxim, com també una estructura de treball organitzada i comuna.

A la sessió del matí, a través d’una metodologia participativa, es va treballar la visió del Movimiento 4.7 i es va recopilar i avaluar la feina feta, a més d’analitzar el context per detectar oportunitats i reptes. D’aquesta reflexió, en van sorgir les línies d’acció principals per al futur més pròxim:

  • La necessitat de sumar més participació d’actors de la comunitat educativa (centres, professorat i alumnat, famílies). Es tracta d’afavorir i incorporar processos inclusius que col·loquin la comunitat educativa al centre a través de propostes, iniciatives i processos formatius que desenvolupin les competències necessàries per generar una ciutadania global.
  • La comunicació i la incidència davant les administracions públiques i els prenedors de decisió per passar de la voluntat política al compromís polític en el compliment de la meta 4.7. Passar d’un procés d’incidència individualitzat des d’organitzacions a un conjunt com a moviment articulat de la societat civil.
  • La projecció del que fem davant la ciutadania per transmetre el valor de l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global. Generar espais de diàleg i propostes que siguin intersectorials, però també intergeneracionals, escoltar activament i comprometre’ns amb la conversa sobre educació per al desenvolupament allà on es produeixi, participar als fòrums més rellevants, al nombre més gran d’espais possibles i amb els interlocutors més diversos.

Les conclusions d’aquest exercici es van posar en contrast amb el manifest del Movimiento 4.7, full de ruta comú i compartit i element principal d’incidència política.

A la sessió de la tarda, es van tractar qüestions internes d’organització del Movimiento 4.7 i es van plantejar els primers passos i acords per portar a terme una estructura de treball organitzada i un sistema compartit de presa de decisions. Per acabar, es va fer un taller enfocat en ‘storytelling’, en què les persones participants van compartir idees sobre com comunicar què és i què fa el Movimiento 4.7, amb l’objectiu d’amplificar-ne el missatge i arribar a sumar una participació més gran.

El grup es va emplaçar després de les vacances per continuar les activitats en marxa, concretar l’estructura organitzativa i obrir noves línies de treball.

En aquesta primera trobada, l’RCE Basque Country-Navarre va estar representat per cinc entitats:

ORIGEN

EUSKAPE 2030 – L’‘escape room’ dels ODS com a resposta a la necessitat d’aterrar l’Agenda 2030 dels objectius de desenvolupament sostenible i conscienciar sobre la seva importància, d’una manera innovadora i atractiva.

De la mà d’UNICEF i l’Ajuntament de Bilbao es va desenvolupar el primer concepte d’aquest ‘escape room’ educatiu, que es testaria en diversos centres educatius de la ciutat.

Dels més de 300 participants se’n van enquestar 100, i es va arribar a conclusions com ara que el 80 % assegurava que havia après sobre l’Agenda 2030 gràcies a l’‘escape’ o que el 98 % voldria repetir una experiència així.

Amb el temps, i tenint molt en compte el feedback rebut, es van anar aplicant diverses millores i iteracions en el joc, que es portaria a terme a BBK Kuna durant una setmana de l’estiu del 2022 amb un gran resultat. Es van omplir gairebé tots els grups, els participants van quedar encantats i es va aconseguir aparèixer en multitud de mitjans de comunicació.

Atès el bon resultat d’EUSKAPE 2030, es va començar el disseny d’EUSKAPE 2030 2.0 com a continuació de l’escape room original, precisament de la mà de BBK Kuna aquest cop.

Es tracta d’‘escape rooms’ itinerants que es poden portar a terme en esdeveniments i centres educatius.

PÚBLIC OBJECTIU

12-65 anys. Un pla perfecte per a grups d’amics, estudiants o famílies, fins i tot aquelles que vulguin participar-hi amb menors de 12 anys, que és l’edat mínima recomanada per als qui vinguin sense l’acompanyament de majors d’edat.

HISTÒRIA

Ambdós jocs col·loquen els participants en la pell d’un grup d’‘scouts’ per la sostenibilitat, que tenen la missió de resoldre diferents proves basades en els ODS, per completar així la banda d’insígnies de sostenibilitat.

CONTINGUTS D’APRENENTATGE

EUSKAPE 2030 té dues proves introductòries sobre l’Agenda 2030 dels ODS i cinc proves sobre els ODS 1, 4, 10, 12 i 17, i EUSKAPE 2030 2.0 té una prova introductòria sobre l’Agenda 2030 i sis proves sobre els ODS 5, 6, 11, 13, 15 i 18.

La visió a futur és crear EUSKAPE 3.0 per treballar els ODS restants i possiblement un ‘escape room’ o activitat final, que englobi tot el que s’ha après en les tres versions.

Pròximes sessions

Actualment, es portarà a terme el dia 30 de juny i 1 de juliol a BBK Kuna i el 12 i el 15 d’octubre a Llodio, de la mà d’EGK (Euskadiko Gazteria Kontseilua / Consell de Joventut d’Euskadi), a més de formar part de la campanya «BBK Herriz Herri», per la qual es portarà l’escape room a 23 municipis de Bizkaia.

  • Abanto Zierbena
  • Amorebieta – Etxano
  • Arrieta
  • Barakaldo
  • Derio
  • Ermua
  • Etxebarri
  • Fruiz
  • Gamiz-Fika
  • Gordexola
  • Gorliz
  • Iurreta
  • Lezama
  • Maruri-Jatabe
  • Mundaka
  • Portugalete
  • Turtzioz
  • Ugao-Miraballes
  • Trapagaran
  • Bakio
  • Getxo
  • Mungia
  • Sopuerta

L’objectiu de la consulta és recopilar literatura, dades i exemples que es puguin incloure a l’Informe GEM 2023, com també suggeriments de noves fonts de recerca que es puguin explorar durant l’elaboració.

Durant la consulta, es convidarà responsables de política, persones expertes, docents i representants d’organitzacions internacionals i no governamentals del País Basc a respondre a cinc preguntes, les respostes de les quals proporcionaran una base d’evidència comparativa a partir de la qual s’elaboraran recomanacions:

  1. Què sabem sobre el paper de la tecnologia a l’hora d’abordar cadascun dels desafiaments educatius identificats respecte a l’accés, l’equitat i la inclusió; la qualitat; la promoció de la tecnologia?; i la gestió de sistemes?
  2. Què sabem sobre els possibles impactes negatius de la tecnologia en els desafiaments educatius en cadascuna d’aquestes àrees?
  3. Com faciliten els països l’accés a la tecnologia per garantir que no hi hagi diferències entre els diferents educands i escoles?
  4. Com incorporen els sistemes educatius l’ús de la tecnologia mitjançant la reforma dels currículums, el redisseny del material didàctic i el suport docent?
  5. Com es poden abordar les conseqüències negatives de l’ús de la tecnologia en l’educació i en la manera en què hi repercuteixen?

El Govern basc ha aprovat un nou decret per impulsar i consolidar l’educació ambiental per a la sostenibilitat que preveu, entre altres mesures, la posada en marxa d’una plataforma d’innovació i capacitació sobre educació ambiental per a la sostenibilitat, l’actualització del segell Centre Educatiu Sostenible i la creació d’un canal digital sobre el tema.

La presentació del decret ha reunit a Meatzaldea Ekoetxea bona part dels agents bascos que treballen en educació per a la sostenibilitat, on, a més, s’ha donat a conèixer la nova estratègia de la xarxa d’Ekoetxeas. Durant la presentació del decret, UN Etxea va reforçar el compromís de continuar treballant amb diversos agents de manera col·laborativa.

«El nou decret busca impulsar i consolidar l’educació ambiental per a la sostenibilitat a Euskadi de la mà de tots els agents que treballen en aquest àmbit, per tal d’avançar cap a una nova cultura de la sostenibilitat i la promoció de la salut», han assegurat.

Aquest decret posa el focus en el desenvolupament de nous models de qualitat organitzativa i educativa, «amb la priorització de l’àmbit de l’educació no formal, que coadjuvin en la corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció i la conservació del medi ambient; tot això, per a la consecució d’una veritable acció transformadora ecosocial en temps d’emergència climàtica».

El decret s’articula entorn de sis línies estratègiques: l’impuls a l’Agenda Educativa 2030 i l’actualització del segell Centre Educatiu Sostenible; la creació d’una plataforma d’innovació, formació i capacitació sobre educació ambiental per a la sostenibilitat; la creació d’un canal digital específic sobre educació ambiental; el desenvolupament d’eines de participació de la comunitat educativa; l’expansió dels centres educatius sostenibles, i la connectivitat i l’alineació amb els plans educatius impulsats pel Departament d’Educació.

Bizkaia per les diversitats és un projecte impulsat des d’UN Etxea – Associació del País Basc per a la UNESCO amb l’objectiu de posar en valor persones i entitats que dia a dia vetllen per la diversitat, en totes les formes, des d’un enfocament de drets humans com a font del desenvolupament sostenible i de promoció dels valors d’igualtat, convivència i pau.

El projecte s’ha anat transformant des que es va iniciar, en diferents municipis de Bizkaia com Basauri, Getxo i Portugalete, i ha adaptat les metodologies a noves realitats. Des de l’any 2021, una de les apostes del projecte és apropar les diversitats –més concretament la diversitat cultural, sexual i funcional– als centres educatius.

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides situa les persones més joves com a agents fonamentals del canvi i l’educació com a eina impulsora del pensament crític i emancipador que doni respostes a les crisis socials, ambientals i econòmiques actuals.

En aquest context, aquest any 2022, a més de continuar treballant a les aules, hem elaborat la Guia d’acompanyament al professorat següent, en què es poden trobar diferents recursos perquè qualsevol docent o educador/a pugui treballar el projecte a l’aula o amb grups de joves.